MOLECULARMENT
AMICS
—Ei —em va
dir el meu amic—. Estic cansat de quedar-me quiet, vull moure’m.
—Doncs hauràs
d’esperar que faci caloreta, ja ho saps.
—...
—Tantes ganes
tens, d’allunyar-te de mi?
—Ja saps que
no, burro. Però em cansa estar-me al mateix lloc. —De sobte, una dona va obrir el
calaix del congelador i va agafar el glaçó on eren els dos amics.
—Aquí tens la
teva victòria —li vaig dir, ja que sortir del calaix sempre implicava començar
a pujar de temperatura.
—Síííí! —va
dir ell.
Dit i fet, la
senyora ens va posar dins d’un got on hi havia cafè molt calent. Els nostres
amics es van començar a moure lliurement i vaig haver d'acomiadar-me del meu,
ja que era possible que no ens tornéssim a veure.
—Ei, et
trobaré a faltar! Intenta quedar-te a la part de sota del got i a veure si ens
trobem! —li vaig dir.
—D’acord,
fins després! —va exclamar en l’instant precís en què es desprenia del nostre
grup.
Van passar
uns minuts d'ençà que vaig perdre de vista el meu amic. Vaig estar donant
voltes per tot arreu, però no va aparèixer enlloc. Estava envoltat d’individus,
però cap d’ells no era el meu amic. Vaig intentar parlar-hi per veure si algú l’havia
vist, però era estrany. No s'assemblaven a nosaltres. Finalment, vaig trobar-ne
un que no es movia tant com els altres. Quina casualitat que era al costat del glaçó
de gel, que es desfeia a poc a poc.
—Hola, em
pots ajudar? Estic buscant el meu amic, és semblant a mi, no l'aconsegueixo
trobar enlloc —vaig dir-li.
—Doncs no
sabria dir-te qui és, n’hi ha bastants com tu, es troben tots en aquesta zona.
No sou d'aquí, oi? Quina és la vostra estructura?
—H₂O. I la teva? —li vaig dir.
—C8H10N4O2.
És força diferent.
—Sou molt estranys…
No vaig
esperar resposta. Vaig començar a buscar una altra vegada, aquest cop per la
part de dalt.
—A
veure si tinc més sort.
Uns minuts
després, el vaig trobar amb un grup nombrós d’individus amb aquella estructura
tan estranya i vaig haver de ficar-me entre ells per poder parlar amb el meu
amic.
—Per fi t'he
trobat! Pensava que no ho faria mai! —vaig exclamar.
—Hola! Com
estàs? T'has fet amic d'aquests paios? Són l'hòstia de divertits! —em va dir
tot content.
—Què dius? Són molt estranys. Saps quina és la
seva estructura? —jo em sentia molt confós, per què parlava amb aquella gent?
—És clar, ja me l'han dit. I què? —em va
etzibar. Jo no entenia res.
—Com que “i què”? Són massa diferents! —vaig
dir, tot i que era obvi.
—Només són estructures, com nosaltres, però si
podem parlar i divertir-nos amb ells, no hi veig cap problema. No entenc per
què et costa entendre-ho, però, saps què? És igual, perquè en qualsevol moment
la dona que ens va fer fora del calaix del congelador se'ns beurà i … -
La dona va començar a beure's el cafè mentre
mirava per la finestra de la cuina.
La
teoria cinètica -molecular es basa en la idea que tota matèria té les seves
partícules, que poden ser molècules i àtoms. Aquestes partícules estan en
constant moviment i es desplacen de manera recta i sense direcció concreta. La
velocitat d'aquestes, és determinada per la temperatura:, a més temperatura,
més energia i, per tant, més velocitat.
Quan la temperatura és molt baixa, les
partícules només emeten una petita vibració i s'ajunten. Quan és molt alta, les
partícules augmenten la velocitat i es desplacen lliurement, separant-se entre
elles. El punt intermedi de la temperatura dona com a resultat que les
partícules es desplacen, però no se separen tant com a temperatures molt altes.
D'aquí
provenen els estats de la matèria: sòlid, líquid i gasós.
Irene Marfil Camallonga, 4tB
Maig del 2022